De dona a dona

TERESA LANCETA,
MUJERES CON RAJO
Sala d'Exposicions de la Universitat de Valencia. G/ la Nau, núm. 2.
Del 21 de gener al 26 de febrer de 1994.

Eva Teixidor Aranegui

No són llenços, són tapissos que pengen de les parets de la Sala d'Exposicions de la Universitat i que l'omplin de lluminositat i magnificència. Brolla en la sala un intens colorit que ens porta a una alegria, alegria de lluita, de solidaritat de dona a dona; és un regal que l'artista ofereix a les dones amb rajo (amb caràcter), amb bravura, amb coratge. Dones que lluiten a soles per la vida dia a dia, sense deixar-se abatre malgrat els colps que la vida els dóna sense a penes una treva per a respirar.

El tapís ací sembla ser un punt, un nexe d'unió. Unió, d'una banda, amb aquells pobles per als quals el tapís no és un objecte decoratiu sinó un instrument, un element més del seu que fer quotidià. D'altra banda, és també unió amb la dona, autora/realitzadora la majoria de les vegades d'aquesta artesania. Podríem afirmar que aquest ha estat un terreny propi de la don, exclusiu.

Això es fa palès en la importància que ha tingut aquest tema al llarg de la història i com ha estat recollit pels artistes de tots els temps, tot envaint així no només el terreny artesanal sinó també el de l'art. Aixa doncs, podem esmentar obres tan conegudes com ara La encajera de Vermeer i Las hilanderas de Velázquez, per bé que en el segon cas el vertader tema siga mitològic i no tèxtil. Al començament del segle XX allò que podem anomenar "material tèxtil" és molt volgut per les artistes de l'època, com ara Vanesa Beil, la qual va dissenyar unes teles que es dedicava a pintar-les, o Sonia Delaunay, qui, satisfeta amb les qualitats inherents estàtiques de la pintura com a mitjà, es dedicà al treball artístic tèxtil.

Teresa Lanceta ens ofereix diferents tipus de tapissos que alhora, en haver estat sotmesos a tractaments distints, ens produeixen diferents sensacions. D'una banda, estan aquells que per a la seua realització hom ha utilitzat la llana, els quals tenen un acolliment més calorós i tendre, la qual cosa no lleva que al mateix temps posseesquen una gran força. Amb aquests contrasten set tapissos de tècnica mixta sobre bastidors; en aquests l'artista en alguns casos ha realitzat talls en la mateixa tela, sempre penetrada pel fil i en la que apareixen quasi diluïts dibuixos de caps. Predomina la temàtica geomètrica (rombes i quadrats entre altres envaeixen aquestes superfícies) com també una divisió simètrica. A més a més deis tapissos hi ha una sèrie de deu estudis sobre paper on trobem diferents tècniques: collage, aquarel·la... D'aquests, criden l'atenció els de tema figuratiu. El tema triat és de les criatures: Volando voy..., Ver doble i Paula en el baño. En tots aquests, i més en ei darrer, destaca la brutalitat amb què l'artista ha tractat ei tema.

Teresa Lanceta ha realitzat exposicions tant individuals com col lectives; l'obra ací presentada recorre el període que va des dei 1990 fins ei 1993.